MAGDA MINGUET

18/11/2018

5 coses que has de saber si els teus fills juguen al Fortnite

Dos dels meus fills juguen a Fortnite i m'he hagut d'espavilar per aprendre de què va aquest joc de moda. Tot i que m'ha suposat una mandra infinita endinsar-me en el món dels gamers, crec que he d'estar al dia per saber a què juguen i amb qui juguen.  De fet també em costa llevar-me a les nits a donar el Dalsy i també em fa un pal que no vegis preguntar-los les lliçons de l'escola sobre la fotosíntesi. Però ho faig per ells, no? doncs això.

D'entrada dir-vos que el Fortnite a casa nostra ha estat un drama. Discussions entre germans per a veure a qui li toca jugar. I després, quan juguen, a nosaltres ens donen l'eterna resposta: un moment que acaba la partida. Baixeu a sopar: un moment. Els deures: un moment. Vigileu el germà: un moment. 

Fins que un dia, en un atac de responsabilitat i de bons pares, vam tallar el cable de la Play. A trossos. Petitets. Mort el cable, s'ha acabat la ràbia. Per les vacances de Nadal ens tornarem a plantejar si el Fortnite torna a casa nostra o es queda a la pantalla pels segles dels segles. No sé si vosaltres teniu fills en edat de jugar-hi (suposo que sí, si ho esteu llegint) però aquestes són les 5 coses que he après i segur que us poden ajudar:

- Fortnite és un joc de batalla però sembla menys perillós que altres jocs d'aquest estil perquè els personatges tenen aspecte de còmic i no hi ha escenes de sang i fetge. Per aquest motiu té una aparença inofensiva però l'objectiu és igual de cruent que en els jocs de guerra: hi ha 100 jugadors al camp de batalla i només en pot quedar un. És molt fàcil aprendre a jugar-hi i això fa que nens petits ja hi juguin (8 anys).

- A les partides hi ha interacció amb altres jugadors (que poden ser desconeguts, i sovint ho són). Poden fer "duos", esquadrons... i aquí ve el perill: els jugadors amb qui estan jugant poden ser els companys de classe, o no.  A més el xat de text ni tan sols es pot bloquejar, qualsevol pot començar una conversa.

- Crea una gran addicció. Això es deu a que estan connectats amb un grup d'amics i no poden deixar el seu esquadró a mitges. Volen fer un bon paper i per tant no poden parar quan els ho demanem. Si el grup hi passa moltes hores, els nostres fills també hi volen ser molta estona i això fa que estiguin hiperconnectats. En comptes de quedar per berenar, queden per jugar. I quan no juguen s'enganxen a veure vídeos de youtubers que hi juguen.

- Pot ser una font d'estafa. Tot i que el joc és gratuït hi ha l'opció de comprar màscares o accedir a nivells de pagament. Els vostres fills us diran que volen un "passi de batalla" que val 5 euros. Cada vegada volen tenir més equipament perquè com diu el meu fill: a Fortnite és important anar ben vestit. Si compren en plataformes no oficials, el risc d'estafa és altíssim.

- Hi ha molts perfils falsos. Molts perfils saben que la manera més fàcil de contactar amb nois joves és a través de Fortnite. Hem de vigilar molt no, moltíssim. I el de sempre: absolutament prohibit quedar o donar informació personal a desconeguts. Ni per jugar ni per res. Com ho fem a la vida real, doncs també a la virtual.

Potser pensareu que jugant tampoc fan res dolent. I teniu raó. Però el problema és que tampoc fan res de bo, hi passen masses hores i en comptes de fer un bon ús del joc, els meus fills en feien un abús.

Per tant de moment deixarem la Play sense cable, perquè no sabeu que a gust ens vam quedar quan vam agafar les estisores i el vam tallar a trossos. Petitets.

Article del blog CRIATURES.ARA

Esperem que sigui del vostre interès.

LA CAD

(Comissió d’atenció a la diversitat)

Ensenyar als fills a ser RESPONSABLES

És important ensenyar als fills a ser responsables i a aprendre estratègies per planificar-se el temps

El ritme de vida actual ens impulsa, a pares i fills, a tenir agendes cada vegada més ajustades. En un dia normal de qualsevol estudiant trobem que han de repartir el seu temps entre les hores de classe, les activitats extraescolars, temps per fer els deures i estudiar, a més de tenir moments per descansar, connectar-se a internet, jugar a videojocs, veure la televisió, utilitzar el telèfon, anar a casa d’un amic o simplement tenir temps per no fer res i avorrir-se.

I en la majoria dels estudiants ja podem imaginar que davant aquesta allau d’activitats i coses molt més atractives per fer, el temps d’estudi sempre és un dels grans perjudicats.

Per això, és important ensenyar-los a ser responsables i a aprendre estratègies que els ajudin a organitzar-se i a planificar el temps que dediquen a les tasques escolars.

A la vegada que és primordial que la tecnologia quedi fora de l'abast a l'hora de fer deures o estudiar. Les interrupcions ocasionades per trucades, missatges o temptacions de mirar les xarxes socials produeixen una baixada de rendiment. És important que els pares expliquin que hi ha temps per a la diversió, però separada de l'estudi. Així doncs, el mòbil es guarda al calaix quan es fan els deures o s'estudia i es treu una estona quan s'ha acabat la feina.

L'espai de l'estudi ha de ser endreçat, sense distraccions, silenciós i confortable. Els pares poden ajudar amb els deures, però no han de fer la feina, només orientar. Els infants i joves han d'aprendre a superar els reptes per si sols.

L'aprenentatge comença a casa, per tant, és important inculcar als fills/es les ganes d'aprendre.

És important que aprenguin a organitzar-se

Per aprendre a organitzar-se cal tenir en compte que hem de prendre una sèrie de mesures.

ESTABLIR PRIORITATS

Normalment, la majoria del estudiants té bastants problemes per planificar tot allò que han de fer i deixen per a un altre dia una cosa que podrien fer el mateix dia. Al final tot s’acumula i moltes vegades s’adonen que ja no tenen prou temps per fer-ho bé.

Per tant, anirà mot bé:

·         Estimar el temps real que tenim per fer cada cosa.

·         Dividir les tasques en parts més petites, si no ho podem fer tot d’una vegada.

·         Prioritzar: què és allò que hem de fer primer? I en segon lloc? I en tercer?...

LA PLANIFICACIÓ

És indispensable, fer una planificació de tot el que hem de fer en una setmana o dues vista. No només posarem quan hi ha exàmens o exercicis per lliurar, sinó també quins són els deures o les lectures pendents.

Apuntarem tot allò que farem i el moment en què ho farem. Especialment si és la matèria d’un examen que hem d’estudiar i cal fer-ho una mica cada dia. Servirà per ordenar els capvespres d’estudi i les hores del cap de setmana.

LES PRIORITATS

Classificar allò que hem de fer segons el temps que tenim disponible.

·         Urgent: no pot passar d’avui.

·         Prioritari: ha d’estar fet entre 1 o 2 dies.

·         Complementari: falten 3 o més dies per haver de tenir-ho a punt.

EL CALENDARI

Marcar-hi les dates més importants: dates d’exàmens, lliuraments de treballs, lectures, vacances, etc.

EL CRONÒMETRE

·         Procureu aconseguir un cronòmetre o rellotge de cuina que tingui una alarma per indicar el final del temps que hem marcat a l’activitat. Distribuïu el temps d’estudi en diversos períodes de treball i descans. Per exemple: estudi (40 minuts) i descans (10 minuts).

·         Marqueu el temps i concentreu-vos a treballar al màxim durant aquest temps. Més enllà dels 45 minuts, l’atenció d’una persona decau en picat i la qualitat del treball també.

Si us costa molt aguantar els 40 minuts, el millor és començar per períodes més curts i després anar augmentant-los cada setmana.

És clar que aplicar tot aquest conjunt d’eines requerirà un esforç i un temps per introduir-les en les rutines diàries fins que es tornin un hàbit. Però, tot sigui dit, amb poc temps els resultats arribaran i l’esforç haurà valgut la pena.

Tot això els fills no ho poden fer sols, el paper dels pares és garantir i acompanyar per tal de que es donin aquestes condicions.

Adaptació dels articles: Com augmentar el rendiment acadèmic i Com aprenem a organitzar-nos? (Bernat Coll) Publicats a l'octubre del 2018 Publicació online: Criatures.cat

LA CAD (Comissió d'atenció a la diversitat)