L'escola recomana

Ens fa molt il·lusió presentar-vos aquest Blog: L'ESCOLA RECOMANA. La intenció del BLOG és acompanyar, a tota la comunitat educativa, en el camí tan bonic que compartim a l'hora de fer créixer petites persones. Què trobeu en el BLOG? Llibres que recomanem, articles que volem compartir, Orientacions pedagògiques, psicològiques i psicopedagògiques Links... Esperem i desitgem que el BLOG sigui del vostre gust i interès. Salutacions, La CAD (Comissió d'atenció a la diversitat)

dijous, 29 de novembre de 2018


MAGDA MINGUET
18/11/2018
5 coses que has de saber si els teus fills juguen al Fortnite



Dos dels meus fills juguen a Fortnite i m'he hagut d'espavilar per aprendre de què va aquest joc de moda. Tot i que m'ha suposat una mandra infinita endinsar-me en el món dels gamers, crec que he d'estar al dia per saber a què juguen i amb qui juguen.  De fet també em costa llevar-me a les nits a donar el Dalsy i també em fa un pal que no vegis preguntar-los les lliçons de l'escola sobre la fotosíntesi. Però ho faig per ells, no? doncs això.
D'entrada dir-vos que el Fortnite a casa nostra ha estat un drama. Discussions entre germans per a veure a qui li toca jugar. I després, quan juguen, a nosaltres ens donen l'eterna resposta: un moment que acaba la partida. Baixeu a sopar: un moment. Els deures: un moment. Vigileu el germà: un moment. 
Fins que un dia, en un atac de responsabilitat i de bons pares, vam tallar el cable de la Play. A trossos. Petitets. Mort el cable, s'ha acabat la ràbia. Per les vacances de Nadal ens tornarem a plantejar si el Fortnite torna a casa nostra o es queda a la pantalla pels segles dels segles. No sé si vosaltres teniu fills en edat de jugar-hi (suposo que sí, si ho esteu llegint) però aquestes són les 5 coses que he après i segur que us poden ajudar:
- Fortnite és un joc de batalla però sembla menys perillós que altres jocs d'aquest estil perquè els personatges tenen aspecte de còmic i no hi ha escenes de sang i fetge. Per aquest motiu té una aparença inofensiva però l'objectiu és igual de cruent que en els jocs de guerra: hi ha 100 jugadors al camp de batalla i només en pot quedar un. És molt fàcil aprendre a jugar-hi i això fa que nens petits ja hi juguin (8 anys).
- A les partides hi ha interacció amb altres jugadors (que poden ser desconeguts, i sovint ho són). Poden fer "duos", esquadrons... i aquí ve el perill: els jugadors amb qui estan jugant poden ser els companys de classe, o no.  A més el xat de text ni tan sols es pot bloquejar, qualsevol pot començar una conversa.
Crea una gran addicció. Això es deu a que estan connectats amb un grup d'amics i no poden deixar el seu esquadró a mitges. Volen fer un bon paper i per tant no poden parar quan els ho demanem. Si el grup hi passa moltes hores, els nostres fills també hi volen ser molta estona i això fa que estiguin hiperconnectats. En comptes de quedar per berenar, queden per jugar. I quan no juguen s'enganxen a veure vídeos de youtubers que hi juguen.
- Pot ser una font d'estafa. Tot i que el joc és gratuït hi ha l'opció de comprar màscares o accedir a nivells de pagament. Els vostres fills us diran que volen un "passi de batalla" que val 5 euros. Cada vegada volen tenir més equipament perquè com diu el meu fill: a Fortnite és important anar ben vestit. Si compren en plataformes no oficials, el risc d'estafa és altíssim.
Hi ha molts perfils falsos. Molts perfils saben que la manera més fàcil de contactar amb nois joves és a través de Fortnite. Hem de vigilar molt no, moltíssim. I el de sempre: absolutament prohibit quedar o donar informació personal a desconeguts. Ni per jugar ni per res. Com ho fem a la vida real, doncs també a la virtual.
Potser pensareu que jugant tampoc fan res dolent. I teniu raó. Però el problema és que tampoc fan res de bo, hi passen masses hores i en comptes de fer un bon ús del joc, els meus fills en feien un abús.
Per tant de moment deixarem la Play sense cable, perquè no sabeu que a gust ens vam quedar quan vam agafar les estisores i el vam tallar a trossos. Petitets.
Article del blog CRIATURES.ARA
Esperem que sigui del vostre interès.
LA CAD
(Comissió d’atenció a la diversitat)

divendres, 23 de novembre de 2018


Ensenyar als fills a ser RESPONSABLES

És important ensenyar als fills a ser responsables i a aprendre estratègies per planificar-se el temps

El ritme de vida actual ens impulsa, a pares i fills, a tenir agendes cada vegada més ajustades. En un dia normal de qualsevol estudiant trobem que han de repartir el seu temps entre les hores de classe, les activitats extraescolars, temps per fer els deures i estudiar, a més de tenir moments per descansar, connectar-se a internet, jugar a videojocs, veure la televisió, utilitzar el telèfon, anar a casa d’un amic o simplement tenir temps per no fer res i avorrir-se.
I en la majoria dels estudiants ja podem imaginar que davant aquesta allau d’activitats i coses molt més atractives per fer, el temps d’estudi sempre és un dels grans perjudicats.
Per això, és important ensenyar-los a ser responsables i a aprendre estratègies que els ajudin a organitzar-se i a planificar el temps que dediquen a les tasques escolars.
A la vegada que és primordial que la tecnologia quedi fora de l'abast a l'hora de fer deures o estudiar. Les interrupcions ocasionades per trucades, missatges o temptacions de mirar les xarxes socials produeixen una baixada de rendiment. És important que els pares expliquin que hi ha temps per a la diversió, però separada de l'estudi. Així doncs, el mòbil es guarda al calaix quan es fan els deures o s'estudia i es treu una estona quan s'ha acabat la feina.
L'espai de l'estudi ha de ser endreçat, sense distraccions, silenciós i confortable. Els pares poden ajudar amb els deures, però no han de fer la feina, només orientar. Els infants i joves han d'aprendre a superar els reptes per si sols.
L'aprenentatge comença a casa, per tant, és important inculcar als fills/es les ganes d'aprendre.
És important que aprenguin a organitzar-se

Per aprendre a organitzar-se cal tenir en compte que hem de prendre una sèrie de mesures.
ESTABLIR PRIORITATS
Normalment, la majoria del estudiants té bastants problemes per planificar tot allò que han de fer i deixen per a un altre dia una cosa que podrien fer el mateix dia. Al final tot s’acumula i moltes vegades s’adonen que ja no tenen prou temps per fer-ho bé.

Per tant, anirà mot bé:
·         Estimar el temps real que tenim per fer cada cosa.
·         Dividir les tasques en parts més petites, si no ho podem fer tot d’una vegada.
·         Prioritzar: què és allò que hem de fer primer? I en segon lloc? I en tercer?...

LA PLANIFICACIÓ
És indispensable, fer una planificació de tot el que hem de fer en una setmana o dues vista. No només posarem quan hi ha exàmens o exercicis per lliurar, sinó també quins són els deures o les lectures pendents.
Apuntarem tot allò que farem i el moment en què ho farem. Especialment si és la matèria d’un examen que hem d’estudiar i cal fer-ho una mica cada dia. Servirà per ordenar els capvespres d’estudi i les hores del cap de setmana.
LES PRIORITATS
Classificar allò que hem de fer segons el temps que tenim disponible.
·         Urgent: no pot passar d’avui.
·         Prioritari: ha d’estar fet entre 1 o 2 dies.
·         Complementari: falten 3 o més dies per haver de tenir-ho a punt.

EL CALENDARI
Marcar-hi les dates més importants: dates d’exàmens, lliuraments de treballs, lectures, vacances, etc.
EL CRONÒMETRE
·         Procureu aconseguir un cronòmetre o rellotge de cuina que tingui una alarma per indicar el final del temps que hem marcat a l’activitat. Distribuïu el temps d’estudi en diversos períodes de treball i descans. Per exemple: estudi (40 minuts) i descans (10 minuts).
·         Marqueu el temps i concentreu-vos a treballar al màxim durant aquest temps. Més enllà dels 45 minuts, l’atenció d’una persona decau en picat i la qualitat del treball també.
Si us costa molt aguantar els 40 minuts, el millor és començar per períodes més curts i després anar augmentant-los cada setmana.
És clar que aplicar tot aquest conjunt d’eines requerirà un esforç i un temps per introduir-les en les rutines diàries fins que es tornin un hàbit. Però, tot sigui dit, amb poc temps els resultats arribaran i l’esforç haurà valgut la pena.
Tot això els fills no ho poden fer sols, el paper dels pares és garantir i acompanyar per tal de que es donin aquestes condicions.
Adaptació dels articles: Com augmentar el rendiment acadèmic i Com aprenem a organitzar-nos? (Bernat Coll) Publicats a l'octubre del 2018 Publicació online: Criatures.cat
LA CAD (Comissió d'atenció a la diversitat)

dimarts, 5 de juny de 2018


Què aprèn el cervell dels 0 als 3 anys?
Reflexions del biòleg David Bueno en una jornada educativa de la Diputació de Barcelona.
Article adaptat per la CAD (comissió d’atenció a la diversitat) de l’Escola Ntra. Sra. de Montserrat, Rubí.

"Quants de vosaltres recordeu alguna cosa de quan teníeu un any? Ningú. No vau aprendre res, oi? I de quan teníeu dos anys? Tampoc res? Ens pot semblar que com que no en recordem res, tant és el que fem abans dels tres anys. És just el contrari: és, amb diferència, l'etapa més important que condiciona com serà el teu comportament, tarannà i caràcter durant la teva vida".

No podem recordar el que vam viure abans dels tres anys perquè el centre que gestiona la memòria al cervell encara no està prou madur. 

De les moltes curiositats que el neuròleg, David Bueno, ha explicat, en quedem amb: 
 

1.Trenta-sis hores després de néixer els infants ja volen aprendre el més important: les emocions. Encara que no hi vegin bé, ja fixen la seva mirada en la dels cuidadors (pare i mare, principalment).
 
2. El que aprenen els infants abans dels tres anys condiciona com serà el seu caràcter, el seu temperament, com serà la seva relació amb els altres, com serà la seva relació amb el món de l'aprenentatge durant tota la seva vida.

3. ​L'important és estimular, no sobreestimular. Embotir-los de coneixement no té cap sentit, els hem de donar elements motivadors perquè a través del joc explorin. El cervell viu la sobreestimulació com una amenaça, activa els sistemes d'estrès, l'enemic número u del cervell (bloqueja la capacitat d'aprenentatge i la capacitat de gestió emocional). Un cervell estimulat (no sobreestimulat) partirà de més connexions i això incrementarà la capacitat d'aprenentatge, d'establir relacions, i de ser crítics.

4Les zones del llenguatge maduren per assaig i error, i per imitació. Per això, cal que hi hagi models. Pots explicar-li a un nadó de dues setmanes que li estàs canviant els bolquers, semblarà que no t'entén, però està incorporant el llenguatge. I quan arribi el moment, ja parlarà.

5. El cervell dels fills que tenen famílies que parlen i que quan ells comencen a parlar els escolten madurarà molt bé. Són els nens que aprenen a llegir amb més facilitat. Perquè per llegir cal tenir tot el mecanisme del llenguatge madur.

6. En els dos darrers mesos de gestació, el cervell del fetus ja incorpora coneixement de l'exterior a través de la mare, de l'úter, de la placenta. Entre un mes i mig i dos mesos abans de néixer el cervell del fetus ja incorpora el ritme de la llengua materna. Per això, moltes vegades, quan ploren i senten la veu de la mare o del pare, es tranquil·litzen, perquè ja identifiquen el so.

7. Les coses boniques que diu la parella cap a la persona que està gestant repercuteixen favorablement la integració de les xarxes emocionals de control del fetus. Així que des que el fill neix serà més capaç de gestionar les seves emocions.

8. Des que neixen fins als tres anys una de les missions més importants del cervell és adequar la persona al lloc on viu perquè hi pugui sobreviure. L'adapta modificant físicament totes les zones de l'escorça implicades en el comportament: l'empatia (posar-se al lloc de l’altre), el llenguatge, el control emocional.



9. Per això els infants aprenen a parlar sense que ningú els hi ensenyi. Quants idiomes poden aprendre? Al cervell li és igual, els aprèn tots i de totes les maneres, i això no produeix cap efecte secundari. Dominar diversos idiomes és un avantatge brutal per al cervell, i quan abans es coneguin, millor. L'única diferència és que si algú té tres idiomes per aprendre pot trigar una mica més.

10. El cervell es fixa en les relacions socials i les incorpora als patrons de comportament que es mantindran tota la vida. S'ha vist que els infants que viuen en ambients d'alta conflictivitat, el tipus de connexió que es fa a la zona de gestió emocional és lleugerament diferent de les connexions que fan en ambients de relativa estabilitat. El cervell s'adapta al que troba. En un ambient d'alta conflictivitat hi ha moltes amenaces, i com respons a una amenaça? Pensant? Aturant-ne i posant-te a reflexionar? Em volen fer mal: què faig? Rumio a qui aviso? A on m'amago? Si em poso a pensar què faig ja he rebut, haig de respondre impulsivament. Per tant, els nens que viuen en un ambient amenaçador seran més impulsius i menys reflexius durant tota la seva vida.

11. Tot és reconduïble. Un aprenentatge en aquestes edats que sigui desadaptatiu (que genera conflictes) és reconduïble a la infantesa, a l'adolescència o a l'edat adulta, perquè el cervell és plàstic i pot fer connexions noves sempre. Però allò que s'aprèn dels zero als tres anys de forma automàtica amb unes poques setmanes, si és prou desadaptatiu, després potser fan falta mesos o anys per reconduir-ho, i a vegades fa falta l'ajuda d'un especialista: un terapeuta, un psicòleg o un psiquiatre. Per tant, dels 0 als 3 anys es marca la capacitat que tindran per raonar, reflexionar, tenir més connexions per aprendre. I com les podem activar? Oferint-los estímuls (com per exemple a través de l'art i la creativitat, deixant-los llapis, fang, música), perquè els treballin ells, perquè l'instint no és que m'ho donin tot fet, sinó poder explorar l'entorn.

12. A un nen de tres anys no li pots dir: "Si acabem això ara, demà farem tal". Demà per a ells és l'infinit. La recompensa o l'amonestació ha de ser ara. La capacitat d'endarrerir comença a l'adolescència i acaba de madurar cap als 34 anys.
 
13. Com aprenen els infants? Per imitació. Al cervell hi ha les neurones mirall, si ells ens veuen motivats, els ajudem a motivar-nos, si estem contents, els ajudarem a estar contents, si ens veuen atents pel que fem, ho estaran més. Al llarg de la vida, el cervell canvia constantment, cada dia quan anem a dormir és necessàriament diferent de quan ens hem llevat. 

“Els nens necessiten adults feliços que els sàpiguen educar amb sentit comú, sentit del deure i del ridícul, sentit moral i, sobretot, molt sentit de l’humor”. (Carles Capdevila, periodista. Ens va deixar a l’edat dels 51 anys, un 2 de juny del 2017). 


dimecres, 28 de febrer de 2018

DEIXA-M’HO APRENDRE A FER A MI!!



Adaptació de l’Article: deixa-m’ho aprendre a fer a mi!!
 (Raquel font, 23-12-2017)RAQUEL FONT
Publicació online: Criatures.cat
¿Els vostres fills paren taula a casa? ¿Endrecen la seva roba? ¿Es preparen la bossa del futbol? Si heu contestat que no, ¿us imagineu per què no ho fan? ¿És possible que tingueu una certa tendència a passar-los al davant i a treure’ls les castanyes del foc?
Alba Castellví, sociòloga i mestra, autora del llibre 'Educar sense cridar' (Angle Editorial), està convençuda que massa sovint pares i mares no permetem que els nostres fills facin el que són perfectament capaços de fer, i això ens passa per diverses raons. Una raó té a veure amb l’eficiència, amb el fet que necessitem fer-ho tot molt ràpid i perfecte. Quan els pares fem el que els nostres fills poden aconseguir per ells mateixos, és cert que ho fem més de pressa i que queda més bé, però si no els ensenyem a ser autònoms, assegura Castellví, “no només estem provocant que el nano sigui dependent sinó que els pares acabem gairebé estant al seu servei i, de vegades, enmig d’exigències”.
Raquel Sala, que és educadora social i impulsora del projecte Educadors Familiars, comenta que si no fomentem l’autonomia dels infants, “a l’adolescència la cosa es complica molt perquè, de cop, els exigim que facin coses que no han fet mai”. I el conflicte està servit.
Si volem fomentar l’autonomia dels nostres fills, és millor decidir quins aspectes volem treballar en cada moment i anar-los introduint progressivament.
UNA QÜESTIÓ DE TEMPS
Alba Castellví, explica que per créixer un ha de tenir determinades habilitats que s’adquireixen amb la pràctica, cosa que només és possible si ningú ens substitueix, és a dir, si els nanos de manera autònoma van fent aquells exercicis que els portaran a ser hàbils en una determinada destresa. I això requereix temps i paciència. Per això ella sempre anima els pares a intentar conformar-se amb “un resultat més relatiu”, menys perfecte, en favor de l’autonomia dels fills. I remarca que té molt més mèrit un entrepà amb el pernil una mica per fora del pa o unes sabates no tan ben cordades perquè, precisament, ho han aconseguit ells, i això els fa sentir molt més satisfets.
  5 pautes per educar l’autonomia 
1.    Atura’t i no li passis al davant ni li treguis les castanyes del foc.
2.    Deixa que s’equivoqui i dona-li temps per aprendre.
3.    Permet que visqui les conseqüències dels seus errors.
4.    Acompanya’l en la seva frustració durant el procés d’aprenentatge.
5.    Demostra-li que confies en ell amb un reforç positiu.

La clau és deixar que s’equivoquin, que visquin les conseqüències dels errors que cometen, tenint en compte que tampoc són errors que els perjudicaran de manera irreparable. Ben al contrari: els ajudaran a obtenir un aprenentatge de l’experiència, a posar més atenció, i els faran més responsables, en la mesura que hagin experimentat les conseqüències.
Castellví reconeix que això no és gens fàcil, una altra de les raons per les quals els pares i mares tendim a passar-los al davant o a treure’ls les castanyes del foc als nostres fills és perquè volem evitar que tinguin problemes. Castellví posa com a exemple els deures: avui dia hi ha progenitors que s’escarrassen més que els seus fills a aconseguir que portin els deures fets a l’escola, perquè no volen que tinguin problemes o que els renyin per no haver complert. Així, no ajudem als nostres fills/es. No els estarem educant per a la responsabilitat i el compromís.
No hem de pretendre que d’un dia per l’altre s’ho facin sols, sinó que del que es tracta és d’anar-se retirant progressivament i tenint en compte que fan un esforç que els cansa, i que abans que s’avorreixin i decideixin no tornar-ho a intentar en un altre moment, val més anar dosificant l’aprenentatge. Al final, quan se’n surten, l’esforç ha valgut molt la pena.

La CAD
(Comissió d’atenció a la diversitat)


divendres, 27 d’octubre de 2017

EL SILENCI EN LES NOSTRES LLARS

(Article escrit pel Dr. Luís Rojas Marcos, psiquiatre)

Adaptació de l’article: LA CAD de l’escola.














El Dr. Ovidi (neuròleg pediàtric) alerta sobre el trist silenci que s’està desenvolupant a les llars actuals, que reverteix sobre les nostres joies: els fills. En els darrers 15 anys, els investigadors, ens regalen estadístiques cada cop més preocupants sobre l’augment agut i constant de la malaltia mental infantil.

Què està passant i que estem fent malament?

Els infants d’avui estan sobre-estimulats i sobre-regalats d’objectes materials, però estan privats de:

Ø  Pares emocionalment disponibles.

Ø  Límits clarament definits.

Ø  Responsabilitats.

Ø  Nutrició equilibrada i son adequat.

Ø  Moviment en general i a l’aire lliure.

Ø  Joc creatiu, interacció social, oportunitats de joc no estructurades i espais pel l’avorriment.

En canvi, en els darrers anys, als infants, se’ls ha omplert de:

Ø  Pares distrets digitalment.

Ø  Pares permissius que deixen que els/les nens/es “governin el món” i siguin qui posin les regles.

Ø  Un sentit de dret, de mereixeu tot sense guanyar-ho o ser responsable d’obtenir-ho.

Ø  Son inadequat i nutrició desequilibrada.

Ø  Vida sedentària.

Ø  Estimulació sense fi, mainaderes tecnològiques, gratificació instantània i absència de moments avorrits.

Què fer?

Si volem que els nostres fills siguin individus feliços i saludables, hem de despertar i tornar al que és bàsic:

Ø  Establir límits. Els fills es sentiran més segurs si saben que els pares tenen el control del timó.

Ø  Oferir als infants un estil de vida equilibrat ple del que NECESSITEN, no només del que VOLEN. No s’ha de tenir por a dir “NO”.

Ø  Proporcionar aliments nutritius.

Ø  Passar temps a l’aire lliure caminant, anant en bicicleta, passejant, observant l’entorn...

Ø  Gaudir d’un sopar familiar diàriament sense telèfons intel·ligents o tecnologia que els distregui.

Ø  Jugar a jocs de taula.

Ø  Involucrar els fills/es en les tasques de la llar d’acord amb la seva edat (plegar roba, endreçar joguines, guardar la compra, parar la taula, donar de menjar al gos...).

Ø  Implementar una rutina del son, assegurar que els infants dormen lo suficient.

Ø  Ensenyar responsabilitat i independència, és a dir, no sobreprotegir en accés davant un error, equivocació o frustració. Equivocar-se ajuda a superar reptes.

Ø  Evitar carregar amb les motxilles dels nostres fills/es. Si un dia, s’ha deixat algun treball, llibre, esmorzar... a casa no dur-lo a l’escola. Hem d’educar la responsabilitat.

Ø  Ensenyar a esperar i a retardar la gratificació.

Ø  Proporcionar oportunitats per l’avorriment. L’avorriment és el moment en què es desperta la creativitat.

Ø  Evitar l’ús de la tecnologia durant els menjars, els automòbils, restaurants... emprar aquests moments per a socialitzar-nos.

Ø  Estar emocionalment disponible per a connectar amb els infants i ensenyar auto-regulació i habilitats socials.

Ø  Educar en saludar,  a prendre el torn, a compartir sense quedar-se amb res, a donar les gràcies i dir si us plau, a reconèixer l’error i disculpar-se ( no els obligui), hem de ser models de tots els valors que inculquem.


Ø  Connectar emocionalment – SOMRIURE, ABRAÇAR, FER PETONS, FER PESSIGOLLES, LLEGIR, BALLAR, SALTAR, JUGAR, GATEJAR...

dilluns, 16 d’octubre de 2017

XATS DE PARES I MARES. SENY I CRITERI

Xats de pares i mares. Seny i criteri
Vuit consells per fer un bon ús dels xats de pares i mares de l'escola

Les noves tecnologies han canviat les relacions socials i s'han convertit en una eina imprescindible en el dia a dia de les persones. Aquesta situació també es trasllada a l'entorn dels col·legis, on cada vegada són més els pares i les mares que formen part dels grups de xat de l'escola.

La finalitat dels grups de xat és que pares i mares disposin d'un canal de comunicació ràpid per estar informats sobre tot el que tingui a veure amb els seus fills. I és que aquests grups de xat escolars poden ser una excel·lent eina si s'usen correctament. El problema no és tant la tecnologia, sinó el mal ús que algunes famílies en puguin fer.
COM UTILITZEN ALGUNES FAMÍLIES EL WHATSAPP DE LA CLASSE DELS SEUS FILLS?
La funció d'aquest tipus de solucions no és altra que gestionar temes rigorosament educatius. No s'han desenvolupat amb l'objectiu d'enviar informació personal al grup, generar rumors o produir un bombardeig d'imatges o missatges que acaben saturant gran part dels membres del grup. En aquest sentit, han sorgit aplicacions específiques, com 'qids', conscients de la necessitat de reflexionar sobre com els usuaris/pares poden millorar la seva comunicació i convertir aquests grups en una oportunitat per originar un acostament amb l'escola. Així, des d'aquesta plataforma fixen alguns consells i bones pràctiques en l'ús dels grups de WhatsApp escolars.
·       -  Sí a la informació, no a les xafarderies. És una eina d'ús estrictament educatiu, per això, quan els pares enviïn un missatge han d'assegurar-se que és informació rellevant per a tothom.
·        -  T'has convertit en l'agenda del teu fill? Sovint, mares i pares estan tan pendents de les tasques dels fills que, sense adonar-se'n, impedeixen que els nens assumeixin les seves responsabilitats.
·        -  No et converteixis en el pesat del grup. Fotos virals, acudits, cadenes de missatges d'ajuda, quatre 'emojis' de la flamenca seguits... El grup de pares i mares hauria de ser exclusiu per a informació relativa als nens.
·        -  Això no és la plaça del poble. Les converses privades entre dues persones s'han de fer fora del grup.
·         "Jo no soc de criticar, però...". Recordeu: no escriviu res que no diríeu en persona. Alguns missatges poden ser malinterpretats.
·      -   Respecta el temps de descans (teu i dels altres). Aconseguir part del benestar consisteix a no rebre ni enviar notificacions a mitjanit o en cap de setmana.
·      -   Simplifica. Escriviu el que vulgueu compartir en un sol missatge i assegureu-vos abans d'enviar-lo que tota la informació és correcta.

·    -     La privadesa de cadascun és sagrada. En les fotos i vídeos publicats, només hauria d'aparèixer l'usuari o les persones del seu cercle. Si és una foto o vídeo de grup, cal assegurar-se que cadascun dels pares i mares han donat consentiment per compartir-los.

,,