L'escola recomana

Ens fa molt il·lusió presentar-vos aquest Blog: L'ESCOLA RECOMANA. La intenció del BLOG és acompanyar, a tota la comunitat educativa, en el camí tan bonic que compartim a l'hora de fer créixer petites persones. Què trobeu en el BLOG? Llibres que recomanem, articles que volem compartir, Orientacions pedagògiques, psicològiques i psicopedagògiques Links... Esperem i desitgem que el BLOG sigui del vostre gust i interès. Salutacions, La CAD (Comissió d'atenció a la diversitat)

dimarts, 5 de juny de 2018


Què aprèn el cervell dels 0 als 3 anys?
Reflexions del biòleg David Bueno en una jornada educativa de la Diputació de Barcelona.
Article adaptat per la CAD (comissió d’atenció a la diversitat) de l’Escola Ntra. Sra. de Montserrat, Rubí.

"Quants de vosaltres recordeu alguna cosa de quan teníeu un any? Ningú. No vau aprendre res, oi? I de quan teníeu dos anys? Tampoc res? Ens pot semblar que com que no en recordem res, tant és el que fem abans dels tres anys. És just el contrari: és, amb diferència, l'etapa més important que condiciona com serà el teu comportament, tarannà i caràcter durant la teva vida".

No podem recordar el que vam viure abans dels tres anys perquè el centre que gestiona la memòria al cervell encara no està prou madur. 

De les moltes curiositats que el neuròleg, David Bueno, ha explicat, en quedem amb: 
 

1.Trenta-sis hores després de néixer els infants ja volen aprendre el més important: les emocions. Encara que no hi vegin bé, ja fixen la seva mirada en la dels cuidadors (pare i mare, principalment).
 
2. El que aprenen els infants abans dels tres anys condiciona com serà el seu caràcter, el seu temperament, com serà la seva relació amb els altres, com serà la seva relació amb el món de l'aprenentatge durant tota la seva vida.

3. ​L'important és estimular, no sobreestimular. Embotir-los de coneixement no té cap sentit, els hem de donar elements motivadors perquè a través del joc explorin. El cervell viu la sobreestimulació com una amenaça, activa els sistemes d'estrès, l'enemic número u del cervell (bloqueja la capacitat d'aprenentatge i la capacitat de gestió emocional). Un cervell estimulat (no sobreestimulat) partirà de més connexions i això incrementarà la capacitat d'aprenentatge, d'establir relacions, i de ser crítics.

4Les zones del llenguatge maduren per assaig i error, i per imitació. Per això, cal que hi hagi models. Pots explicar-li a un nadó de dues setmanes que li estàs canviant els bolquers, semblarà que no t'entén, però està incorporant el llenguatge. I quan arribi el moment, ja parlarà.

5. El cervell dels fills que tenen famílies que parlen i que quan ells comencen a parlar els escolten madurarà molt bé. Són els nens que aprenen a llegir amb més facilitat. Perquè per llegir cal tenir tot el mecanisme del llenguatge madur.

6. En els dos darrers mesos de gestació, el cervell del fetus ja incorpora coneixement de l'exterior a través de la mare, de l'úter, de la placenta. Entre un mes i mig i dos mesos abans de néixer el cervell del fetus ja incorpora el ritme de la llengua materna. Per això, moltes vegades, quan ploren i senten la veu de la mare o del pare, es tranquil·litzen, perquè ja identifiquen el so.

7. Les coses boniques que diu la parella cap a la persona que està gestant repercuteixen favorablement la integració de les xarxes emocionals de control del fetus. Així que des que el fill neix serà més capaç de gestionar les seves emocions.

8. Des que neixen fins als tres anys una de les missions més importants del cervell és adequar la persona al lloc on viu perquè hi pugui sobreviure. L'adapta modificant físicament totes les zones de l'escorça implicades en el comportament: l'empatia (posar-se al lloc de l’altre), el llenguatge, el control emocional.



9. Per això els infants aprenen a parlar sense que ningú els hi ensenyi. Quants idiomes poden aprendre? Al cervell li és igual, els aprèn tots i de totes les maneres, i això no produeix cap efecte secundari. Dominar diversos idiomes és un avantatge brutal per al cervell, i quan abans es coneguin, millor. L'única diferència és que si algú té tres idiomes per aprendre pot trigar una mica més.

10. El cervell es fixa en les relacions socials i les incorpora als patrons de comportament que es mantindran tota la vida. S'ha vist que els infants que viuen en ambients d'alta conflictivitat, el tipus de connexió que es fa a la zona de gestió emocional és lleugerament diferent de les connexions que fan en ambients de relativa estabilitat. El cervell s'adapta al que troba. En un ambient d'alta conflictivitat hi ha moltes amenaces, i com respons a una amenaça? Pensant? Aturant-ne i posant-te a reflexionar? Em volen fer mal: què faig? Rumio a qui aviso? A on m'amago? Si em poso a pensar què faig ja he rebut, haig de respondre impulsivament. Per tant, els nens que viuen en un ambient amenaçador seran més impulsius i menys reflexius durant tota la seva vida.

11. Tot és reconduïble. Un aprenentatge en aquestes edats que sigui desadaptatiu (que genera conflictes) és reconduïble a la infantesa, a l'adolescència o a l'edat adulta, perquè el cervell és plàstic i pot fer connexions noves sempre. Però allò que s'aprèn dels zero als tres anys de forma automàtica amb unes poques setmanes, si és prou desadaptatiu, després potser fan falta mesos o anys per reconduir-ho, i a vegades fa falta l'ajuda d'un especialista: un terapeuta, un psicòleg o un psiquiatre. Per tant, dels 0 als 3 anys es marca la capacitat que tindran per raonar, reflexionar, tenir més connexions per aprendre. I com les podem activar? Oferint-los estímuls (com per exemple a través de l'art i la creativitat, deixant-los llapis, fang, música), perquè els treballin ells, perquè l'instint no és que m'ho donin tot fet, sinó poder explorar l'entorn.

12. A un nen de tres anys no li pots dir: "Si acabem això ara, demà farem tal". Demà per a ells és l'infinit. La recompensa o l'amonestació ha de ser ara. La capacitat d'endarrerir comença a l'adolescència i acaba de madurar cap als 34 anys.
 
13. Com aprenen els infants? Per imitació. Al cervell hi ha les neurones mirall, si ells ens veuen motivats, els ajudem a motivar-nos, si estem contents, els ajudarem a estar contents, si ens veuen atents pel que fem, ho estaran més. Al llarg de la vida, el cervell canvia constantment, cada dia quan anem a dormir és necessàriament diferent de quan ens hem llevat. 

“Els nens necessiten adults feliços que els sàpiguen educar amb sentit comú, sentit del deure i del ridícul, sentit moral i, sobretot, molt sentit de l’humor”. (Carles Capdevila, periodista. Ens va deixar a l’edat dels 51 anys, un 2 de juny del 2017). 


dimecres, 28 de febrer de 2018

DEIXA-M’HO APRENDRE A FER A MI!!



Adaptació de l’Article: deixa-m’ho aprendre a fer a mi!!
 (Raquel font, 23-12-2017)RAQUEL FONT
Publicació online: Criatures.cat
¿Els vostres fills paren taula a casa? ¿Endrecen la seva roba? ¿Es preparen la bossa del futbol? Si heu contestat que no, ¿us imagineu per què no ho fan? ¿És possible que tingueu una certa tendència a passar-los al davant i a treure’ls les castanyes del foc?
Alba Castellví, sociòloga i mestra, autora del llibre 'Educar sense cridar' (Angle Editorial), està convençuda que massa sovint pares i mares no permetem que els nostres fills facin el que són perfectament capaços de fer, i això ens passa per diverses raons. Una raó té a veure amb l’eficiència, amb el fet que necessitem fer-ho tot molt ràpid i perfecte. Quan els pares fem el que els nostres fills poden aconseguir per ells mateixos, és cert que ho fem més de pressa i que queda més bé, però si no els ensenyem a ser autònoms, assegura Castellví, “no només estem provocant que el nano sigui dependent sinó que els pares acabem gairebé estant al seu servei i, de vegades, enmig d’exigències”.
Raquel Sala, que és educadora social i impulsora del projecte Educadors Familiars, comenta que si no fomentem l’autonomia dels infants, “a l’adolescència la cosa es complica molt perquè, de cop, els exigim que facin coses que no han fet mai”. I el conflicte està servit.
Si volem fomentar l’autonomia dels nostres fills, és millor decidir quins aspectes volem treballar en cada moment i anar-los introduint progressivament.
UNA QÜESTIÓ DE TEMPS
Alba Castellví, explica que per créixer un ha de tenir determinades habilitats que s’adquireixen amb la pràctica, cosa que només és possible si ningú ens substitueix, és a dir, si els nanos de manera autònoma van fent aquells exercicis que els portaran a ser hàbils en una determinada destresa. I això requereix temps i paciència. Per això ella sempre anima els pares a intentar conformar-se amb “un resultat més relatiu”, menys perfecte, en favor de l’autonomia dels fills. I remarca que té molt més mèrit un entrepà amb el pernil una mica per fora del pa o unes sabates no tan ben cordades perquè, precisament, ho han aconseguit ells, i això els fa sentir molt més satisfets.
  5 pautes per educar l’autonomia 
1.    Atura’t i no li passis al davant ni li treguis les castanyes del foc.
2.    Deixa que s’equivoqui i dona-li temps per aprendre.
3.    Permet que visqui les conseqüències dels seus errors.
4.    Acompanya’l en la seva frustració durant el procés d’aprenentatge.
5.    Demostra-li que confies en ell amb un reforç positiu.

La clau és deixar que s’equivoquin, que visquin les conseqüències dels errors que cometen, tenint en compte que tampoc són errors que els perjudicaran de manera irreparable. Ben al contrari: els ajudaran a obtenir un aprenentatge de l’experiència, a posar més atenció, i els faran més responsables, en la mesura que hagin experimentat les conseqüències.
Castellví reconeix que això no és gens fàcil, una altra de les raons per les quals els pares i mares tendim a passar-los al davant o a treure’ls les castanyes del foc als nostres fills és perquè volem evitar que tinguin problemes. Castellví posa com a exemple els deures: avui dia hi ha progenitors que s’escarrassen més que els seus fills a aconseguir que portin els deures fets a l’escola, perquè no volen que tinguin problemes o que els renyin per no haver complert. Així, no ajudem als nostres fills/es. No els estarem educant per a la responsabilitat i el compromís.
No hem de pretendre que d’un dia per l’altre s’ho facin sols, sinó que del que es tracta és d’anar-se retirant progressivament i tenint en compte que fan un esforç que els cansa, i que abans que s’avorreixin i decideixin no tornar-ho a intentar en un altre moment, val més anar dosificant l’aprenentatge. Al final, quan se’n surten, l’esforç ha valgut molt la pena.

La CAD
(Comissió d’atenció a la diversitat)


divendres, 27 d’octubre de 2017

EL SILENCI EN LES NOSTRES LLARS

(Article escrit pel Dr. Luís Rojas Marcos, psiquiatre)

Adaptació de l’article: LA CAD de l’escola.














El Dr. Ovidi (neuròleg pediàtric) alerta sobre el trist silenci que s’està desenvolupant a les llars actuals, que reverteix sobre les nostres joies: els fills. En els darrers 15 anys, els investigadors, ens regalen estadístiques cada cop més preocupants sobre l’augment agut i constant de la malaltia mental infantil.

Què està passant i que estem fent malament?

Els infants d’avui estan sobre-estimulats i sobre-regalats d’objectes materials, però estan privats de:

Ø  Pares emocionalment disponibles.

Ø  Límits clarament definits.

Ø  Responsabilitats.

Ø  Nutrició equilibrada i son adequat.

Ø  Moviment en general i a l’aire lliure.

Ø  Joc creatiu, interacció social, oportunitats de joc no estructurades i espais pel l’avorriment.

En canvi, en els darrers anys, als infants, se’ls ha omplert de:

Ø  Pares distrets digitalment.

Ø  Pares permissius que deixen que els/les nens/es “governin el món” i siguin qui posin les regles.

Ø  Un sentit de dret, de mereixeu tot sense guanyar-ho o ser responsable d’obtenir-ho.

Ø  Son inadequat i nutrició desequilibrada.

Ø  Vida sedentària.

Ø  Estimulació sense fi, mainaderes tecnològiques, gratificació instantània i absència de moments avorrits.

Què fer?

Si volem que els nostres fills siguin individus feliços i saludables, hem de despertar i tornar al que és bàsic:

Ø  Establir límits. Els fills es sentiran més segurs si saben que els pares tenen el control del timó.

Ø  Oferir als infants un estil de vida equilibrat ple del que NECESSITEN, no només del que VOLEN. No s’ha de tenir por a dir “NO”.

Ø  Proporcionar aliments nutritius.

Ø  Passar temps a l’aire lliure caminant, anant en bicicleta, passejant, observant l’entorn...

Ø  Gaudir d’un sopar familiar diàriament sense telèfons intel·ligents o tecnologia que els distregui.

Ø  Jugar a jocs de taula.

Ø  Involucrar els fills/es en les tasques de la llar d’acord amb la seva edat (plegar roba, endreçar joguines, guardar la compra, parar la taula, donar de menjar al gos...).

Ø  Implementar una rutina del son, assegurar que els infants dormen lo suficient.

Ø  Ensenyar responsabilitat i independència, és a dir, no sobreprotegir en accés davant un error, equivocació o frustració. Equivocar-se ajuda a superar reptes.

Ø  Evitar carregar amb les motxilles dels nostres fills/es. Si un dia, s’ha deixat algun treball, llibre, esmorzar... a casa no dur-lo a l’escola. Hem d’educar la responsabilitat.

Ø  Ensenyar a esperar i a retardar la gratificació.

Ø  Proporcionar oportunitats per l’avorriment. L’avorriment és el moment en què es desperta la creativitat.

Ø  Evitar l’ús de la tecnologia durant els menjars, els automòbils, restaurants... emprar aquests moments per a socialitzar-nos.

Ø  Estar emocionalment disponible per a connectar amb els infants i ensenyar auto-regulació i habilitats socials.

Ø  Educar en saludar,  a prendre el torn, a compartir sense quedar-se amb res, a donar les gràcies i dir si us plau, a reconèixer l’error i disculpar-se ( no els obligui), hem de ser models de tots els valors que inculquem.


Ø  Connectar emocionalment – SOMRIURE, ABRAÇAR, FER PETONS, FER PESSIGOLLES, LLEGIR, BALLAR, SALTAR, JUGAR, GATEJAR...

dilluns, 16 d’octubre de 2017

XATS DE PARES I MARES. SENY I CRITERI

Xats de pares i mares. Seny i criteri
Vuit consells per fer un bon ús dels xats de pares i mares de l'escola

Les noves tecnologies han canviat les relacions socials i s'han convertit en una eina imprescindible en el dia a dia de les persones. Aquesta situació també es trasllada a l'entorn dels col·legis, on cada vegada són més els pares i les mares que formen part dels grups de xat de l'escola.

La finalitat dels grups de xat és que pares i mares disposin d'un canal de comunicació ràpid per estar informats sobre tot el que tingui a veure amb els seus fills. I és que aquests grups de xat escolars poden ser una excel·lent eina si s'usen correctament. El problema no és tant la tecnologia, sinó el mal ús que algunes famílies en puguin fer.
COM UTILITZEN ALGUNES FAMÍLIES EL WHATSAPP DE LA CLASSE DELS SEUS FILLS?
La funció d'aquest tipus de solucions no és altra que gestionar temes rigorosament educatius. No s'han desenvolupat amb l'objectiu d'enviar informació personal al grup, generar rumors o produir un bombardeig d'imatges o missatges que acaben saturant gran part dels membres del grup. En aquest sentit, han sorgit aplicacions específiques, com 'qids', conscients de la necessitat de reflexionar sobre com els usuaris/pares poden millorar la seva comunicació i convertir aquests grups en una oportunitat per originar un acostament amb l'escola. Així, des d'aquesta plataforma fixen alguns consells i bones pràctiques en l'ús dels grups de WhatsApp escolars.
·       -  Sí a la informació, no a les xafarderies. És una eina d'ús estrictament educatiu, per això, quan els pares enviïn un missatge han d'assegurar-se que és informació rellevant per a tothom.
·        -  T'has convertit en l'agenda del teu fill? Sovint, mares i pares estan tan pendents de les tasques dels fills que, sense adonar-se'n, impedeixen que els nens assumeixin les seves responsabilitats.
·        -  No et converteixis en el pesat del grup. Fotos virals, acudits, cadenes de missatges d'ajuda, quatre 'emojis' de la flamenca seguits... El grup de pares i mares hauria de ser exclusiu per a informació relativa als nens.
·        -  Això no és la plaça del poble. Les converses privades entre dues persones s'han de fer fora del grup.
·         "Jo no soc de criticar, però...". Recordeu: no escriviu res que no diríeu en persona. Alguns missatges poden ser malinterpretats.
·      -   Respecta el temps de descans (teu i dels altres). Aconseguir part del benestar consisteix a no rebre ni enviar notificacions a mitjanit o en cap de setmana.
·      -   Simplifica. Escriviu el que vulgueu compartir en un sol missatge i assegureu-vos abans d'enviar-lo que tota la informació és correcta.

·    -     La privadesa de cadascun és sagrada. En les fotos i vídeos publicats, només hauria d'aparèixer l'usuari o les persones del seu cercle. Si és una foto o vídeo de grup, cal assegurar-se que cadascun dels pares i mares han donat consentiment per compartir-los.

,,


dimarts, 11 de juliol de 2017

ASSEGURAR-NOS UN BON ÚS DEL MÒBIL AMB ELS NOSTRES FILLS/ES

Arran de la lectura d’un article publicat en un diari, hem pensat que seria bo donar-lo a conèixer. Per això, n’hem fet un resum i l’hem adaptat. Us  passem l’enllaç per si el voleu llegir sencer.


Conscients què l’ús del mòbil exigeix responsabilitat i que existeixen riscos, és important reflexionar sobre les possibles condicions que es poden exigir als menors abans de regalar-ne un.

L’objectiu és assegurar-nos que els nostres fills/es en facin un bon ús. Una de les coses que podríem fer és signar un contracte.

Us en proposem un de possible:

1.       El mòbil és meu. Jo l’he comprat. Jo l’he pagat. Jo te’l deixo. Oi, que sóc genial?
2.       Jo sempre sabré la contrasenya (menors de 14 anys).
3.       Si sona, agafa’l. Digues “hola”. Sigues educat. Agafa sempre, sempre la trucada del papa i la mama.
4.       Entregaràs el mòbil a la mama o al papa a les 7:30h del matí cada dia d’escola i a les 21:00 els caps de setmana. Estarà apagat tota la nit. Si necessitessis trucar ho faries al telèfon fix, perquè poden contestar els pares, tampoc truquis ni enviïs missatges al mòbil. Respecta les altres famílies com ens agrada que ens respectin a nosaltres
5.       No te’n portaràs el mòbil a l’escola. Conversa i parla amb la gent i amb els teus amics en persona. Els dies de mitja jornada, les excursions i les activitats extraescolars requeriran consideracions especials.
6.       Si se’t cau el telèfon, se li dóna un cop o s’espatlla, tu en seràs el/la responsable. Per tant, assumiràs els costos de la substitució  o de la reparació. Estalvia diners o realitza alguna feina. Hauràs d’estar preparat per si li passa alguna cosa al telèfon mòbil.
7.       No facis servir el mòbil per dir mentides, fer tonteries o enganyar a una altra persona. Evita involucrar-te en converses que puguin ferir els sentiments dels altres. Sigues bon/a amic/ga.
8.       No enviïs missatges, correus electrònics o diguis coses a alguna persona que no li diries en veu alta, ni en presència dels seus pares.
9.       Apaga’l o silencia’l quan et trobis en llocs públics. Especialment en restaurants, en el cinema o mentre parlis amb una altra persona. Sigues una persona ben educada, no deixis que el mòbil canviï això.

10.   No enviïs ni rebis imatges íntimes teves ni d’altres persones. Algun dia  estaràs temptat/da a fer-ho, és arriscat, pots tenir molts problemes.
11.   No facis milions de fotos o vídeos. No és necessari documentar-ho tot. Viu les teves experiències, quedaran emmagatzemades en la teva memòria per sempre.
12.   A vegades, convé deixar el telèfon mòbil a casa. Sent-te segur/a de la decisió. El mòbil no és una extensió del teu cos, ni un ésser viu. Aprèn a viure sense ell. Has de vèncer la por a perdre’t alguna cosa que estigui passant i a estar sempre connectat.
13.   Baixa’t música que sigui nova o clàssica o diferent de la que acostumes a escoltar, que sempre acostuma a ser el mateix. La teva generació té un accés a la música major que qualsevol altra de la història. Amplia els teus horitzons.
14.   T’equivocaràs. Et trauré el mòbil. Seurem i parlarem, tornarem a començar. Tu i jo sempre estem aprenent. Som un equip. I en aquest tema, l’ús del mòbil, estem junts.
Adaptació de l’article feta per:


Rosa M. Escofet i Elisenda Bartrina 
Els adolescents són “adorables”

Adaptació de l’Article:
Com convertir els teus fills adolescents en fills adorables
 (Roser de Tienda, 5 de maig de 2017)
Publicació online: Criatures.cat
Sovint dubtem de com ens podem relacionar millor amb els nostres fills quan arriben a la adolescència i es converteixen en nois i noies “adorables”.
I és que, un dels canvis més notables en les etapes de creixement dels nostres fills sol ser l'adolescència. L'adolescència és com una malaltia a la qual tots els pares tenim respecte, perquè és on es concreta la relació que hem mantingut amb els nostres fills, fins a aquest moment. En l'adolescència els nostres fills evolucionen ràpidament cap a la maduresa i la tan anhelada independència i deixem de ser la seva única referència i suport emocional. A partir d'aquest moment, les opinions del seu propi cercle d'amics, de la seva nova tribu, solen pesar més que les nostres.
Això ens fa una mica de por, perquè no coneixem a totes les persones que tenen influències externes en els nostres fills, i tampoc sabem si el nostre fill és capaç de resistir-se a segons quines coses per la pressió de pertànyer a un grup.
Per a la majoria dels pares, comença un moment estressant en el qual només podem confiar que haguem posat prou mobles en el cap del nostre fill, perquè aquest sàpiga quina posició ha de prendre enfront dels nous reptes que se li presenten (amics, alcohol, drogues, sexe, etc.)
Tenir vincles en l'adolescència amb el teu fill és alguna cosa natural si així ho has fet des que ha nascut. Però si la vostra relació no ha estat d'amor i confiança durant la infància, ara en l'adolescència és molt més difícil.
Un estudi recent amb 200 adolescents, professors i mares, de la Universitat de Barcelona, ens mostra que la falta de tendresa i afecte per part dels pares durant l'adolescència, és directament proporcional a la inseguretat que senten els adolescents que més problemes tenen, amb ells mateixos, amb els altres i amb els estudis.
S'entén que vincular-se, abraçar o acaronar a un bebè és fàcil. Els expliquem contes, juguem amb ells, ells compten amb la nostra opinió o consell per a tot. Però en l'adolescència és més complicat perquè ells mateixos no saben què els passa, així que nosaltres molt menys. Però és necessari que entenguem la situació i els donem una mica d'espai per madurar i no ens deixem portar nosaltres també per la situació.
Nosaltres som els seus pares i necessiten la nostra estabilitat i serenitat per seguir avançant, perquè en poc temps seran persones legalment independents i hem de preparar-los per a això.
Estratègies per establir vincles afectius amb els adolescents.
• Ser afectuosos com sempre ho hem estat, encara que sembli que no ho necessiten. Cal tenir en compte, que hi ha moments que certes mostres d’afecte (petons, abraçaces...) que adolescents només les voldran en moments i certs ambients. L'afecte i les mostres d'afecte els proporcionen seguretat i estabilitat.
• Escoltar-los, crear espais de conversa que no acabin en interrogatori, és a dir, no vulguis saber més del que estiguin disposats a explicar-te.
• Ofereix-los la possibilitat que t’expliquin les coses si necessiten un consell, i la promesa de no jutjar el que et preguntin. Ets com una enciclopèdia perquè tens molta experiència, però no tens la veritat universal a les teves mans, així que comparteix el que saps i ajuda al teu  fill a trobar la seva pròpia veritat.
• Si ets fred i autoritari estàs creant inseguretat i això provoca, rebel·lia. Més tendresa i afecte, més confiança crearàs en els teus fills.
• Connecta amb els teus fills. Aprèn coses sobre els temes que li interessin (informàtica, esport, superherois, pel·lícules, etc.) i intenta que ells t'ensenyin a tu com funcionen, o t'ampliïn la informació, es sentiran útils i veuran que la vida és un aprenentatge en tots dos sentits.
• Fes que et vegin com una persona propera i confiable. Mostra les teves emocions, no som perfectes, ens equivoquem, perdem els papers... parla amb els teus fills de la teva perplexitat o el teu entusiasme per la vida. Si t'expliquen ells alguna cosa, no vagis explicant-ho sense el seu consentiment, els teus fills tenen dret a tenir intimitat.
• No els avergonyeixis a les xarxes socials. A partir d'aquesta edat ves en compte amb les xarxes socials. Aquesta foto tan mona en la qual surt en bolquers amb dos anyets que vols pujar a Instagram o a Facebook, pot fer que sigui la rialla del dia entre els amics. Demana permís per publicar fotos en les quals aparegui.
• Fes que vegin que t'importen com a persones. No solament els estudis o les notes, o els èxits en l'esport, sinó que ells com a individus estiguin bé i que sàpiguen amb les teves accions que, malgrat els seus fracassos, el teu amor i el teu suport és incondicional.
• Deixa de córrer la feina de casa. Els teus fills no se’n recordaran de quants mitjons vas doblegar, solament se’n recordaran de si t'asseies a jugar a la Play, a veure el futbol o el bàsquet, o a veure una sèrie en la televisió o a veure vídeos en el mòbil. Aquests espais d'oci compartit, a més, donen l'oportunitat de crear vincles divertits si ens mostrem tal com som.
• Sigues coherent, fes el que dius i no menteixis mai. Ells comencen a veure't com ets realment i estan en un moment de total intolerància a la hipocresia.
• Fes plans divertits com viatjar a llocs desconeguts, regala'ls entrades per al seu cantant o grup favorit, o competicions esportives on pugueu divertir-vos junts. En general els pares estem més preocupats per arribar a final de mes i per la intendència laboral i domèstica, que de passar temps amb els nostres fills. I això és un gran error. Els nostres fills necessiten que passem temps amb ells, que convidem als seus amics a casa per saber de qui parlen, necessiten veure a adults coherents, estables i alegres, amb passió per la vida.
Necessiten que els transmetis seguretat, que els ajudis a trobar els seus talents, necessiten créixer amb confiança, tendresa i alegria pel futur. I això és alguna cosa que solament podem fer nosaltres, així que fes de la teva casa una llar oberta, perquè els teus fills sentin que aquest és el lloc al qual pertanyen i és sentin orgullosos de tornar a ell cada dia, durant tota la seva vida.
Els adolescents també busquen límits i se’ls saltes i se’ls saltaran , necessiten que els “parem”, que els diguem “NO”, que els aconsellem... si hi ha bons vincles afectius tot plegat serà més ben rebut pels adolescents, s’hi podrà debatre més tranquil·lament i, gairebé segur, s’arribarà a bons acords.
Gaudim de totes les etapes amb els nostres fills, segur que n’hi haurà unes de més fàcils i dels no tan fàcils de portar, però si les acompanyem amb carinyo, afecte, amb idees clares i fermes, gairebé segur, que tot anirà bé.

La CAD
(Comissió d’atenció a la diversitat)