Ens fa molt il·lusió presentar-vos aquest Blog: L'ESCOLA RECOMANA. La intenció del BLOG és acompanyar, a tota la comunitat educativa, en el camí tan bonic que compartim a l'hora de fer créixer petites persones. Què trobeu en el BLOG? Llibres que recomanem, articles que volem compartir, Orientacions pedagògiques, psicològiques i psicopedagògiques Links... Esperem i desitgem que el BLOG sigui del vostre gust i interès. Salutacions, La CAD (Comissió d'atenció a la diversitat)

divendres, 8 de març de 2019



EL BON ÚS DELS LÍMITS I LES NORMES

En educació el que deixa petjada en l’infant és el que es fa amb constància i el model que els adults oferim. Fan el que ens veuen fer, no el que els diem que facin.
Conceptes claus:
-       El límit:  és innegociable. No hi ha excepcions. Ex.: Cordar-se el cinturó quan anem en el cotxe, no tocar els endolls, no es pega a ningú.

-       La norma regula la convivència i marca l'organització familiar. Són negociables i més flexibles. Permeten l’ excepcionalitat: perquè la casa no quedi desendreçada recollir las joguines després de jugar, primer es fan els deures i després es pot mirar la televisió, etc.

v  ACORDAR ENTRE PARES/MARES QUINES SÓN LES NORMES QUE HI HA A LA FAMÍLIA I COMUNICAR-HO DE FORMA EXPLÍCITA ALS FILLS/ES.

Pensem en acords raonables adaptats a l’edat de cada fill/a, alguns d’ells poden ser pactats. Què s’explica als infants, què esperem d’ells, els fa sentir més segurs.

Les normes o acords de convivència no han de ser molts i han d’estar formulats en la mesura del possible en positiu i de manera descriptiva.

v  CONSTÀNCIA I COHERÈNCIA

Els infants han de tenir referents i límits estables. Les respostes del pare/mare han d’estar dins d’una mateixa línia davant els mateixos fets. És fonamental la coherència entre pares i mares.

v  COMPLIR EL QUE ES DIU

És molt important per no perdre la credibilitat i donar un model d’aprenentatge que ajudi als infants a fer-se responsables del que diuen que faran

Quan anem a dir no als nostres fill/es, hem de pensar-ho molt bé, perquè no hi ha marxa enrere. Per exemple, si estem al súper, ens ha demanat una cosa i hem decidit que NO, haurà de ser que NO.


v  SENSE PERDRE ELS PAPERS
Partint de la base de que els infants aprenen moltíssim a través de la imitació dels adults referents, no cal afegir gaire més. És convenient per a l’ambient familiar que aprenguin que no cal cridar per posar límits i normes.

v  ESPECIFICAR QUÈ ÉS EL QUE ESPEREM

Al nen/a no serveix dir-li, sigues bo, porta’t bé o menja bé. Aquestes instruccions generals no li descriuen el que ha de fer. Es recomana que s’expliquin de forma concreta el que s’espera. Ex.: Ara entrem a l’hospital i haurem de caminar i sobretot parlar en veu baixa, utilitza el coberts per menjar...

v  MOTIVAR EL PROCÉS D’APRENENTATGE

Una vegada hem descrit el que esperem, les primeres vegades que les posa en pràctica, es necessita atenció i suport. Poden ser coses noves i requereixen un temps i una pràctica guiada. Valorarem positivament els seus intents i els seus esforços per millorar, ressaltant descriptivament el que fa bé i ajudant a millorar el que li costa.

Adaptació de l’article de Katia Velar Ceballos (Psicòloga general sanitària. Àrees infància, adolescència i família. Especialista en intel·ligència emocional)

La CAD
(Comissió d’Atenció a la Diversitat).




Cap comentari:

Publica un comentari