Ens fa molt il·lusió presentar-vos aquest Blog: L'ESCOLA RECOMANA. La intenció del BLOG és acompanyar, a tota la comunitat educativa, en el camí tan bonic que compartim a l'hora de fer créixer petites persones. Què trobeu en el BLOG? Llibres que recomanem, articles que volem compartir, Orientacions pedagògiques, psicològiques i psicopedagògiques Links... Esperem i desitgem que el BLOG sigui del vostre gust i interès. Salutacions, La CAD (Comissió d'atenció a la diversitat)

dissabte, 16 de novembre del 2019


Per què no hauries de fer els deures amb els fills





Adaptació de l’article de: ROSANNA CARCELLER ESCUDER Periodista RAC1

És positiu estar a sobre dels nens i nenes, a l’hora de fer els deures? Cal repassar amb ells les matemàtiques o l’anglès, abans de cada examen? Els estudis diuen que no. Més aviat al contrari: els alumnes amb famílies que s’impliquen directament a l’hora de fer els deures són menys autònoms. No s’ha de confondre el fet d’aclarir algun dubte amb el fet de seure al seu costat per fer tota la feina.



Els estils de pares i mares més controladors “tenen a veure amb el fet de restar responsabilitat als estudiants. Com més controladors són els pares i les mares menys autònoms i responsables són els nens/es

El problema és que, sense adonar-se’n, els progenitors canvien d’objectiu. “Tenen com a objectiu que els fills facin els deures sols i se’n responsabilitzin. Amb aquest objectiu, es posen en marxa, el nen no té ni idea d’organitzar-se i estudiar, i els pares i mares es posen al seu costat i els ajuden. Però en comptes de fer-ho com un aprenentatge (ensenyar-los a estudiar, com organitzar, com portar l’agenda) perquè els nens siguin autònoms, es converteix en una ajuda que no té fi, una ajuda que es perpetua en el temps i és una ajuda que no ajuda”.

Quant temps ha de durar l’ajuda? “Podria durar un curs o dos, durant la primària.

D’aquesta manera, segons les especialistes, l’infant o adolescent creix pensant “sort que la meva mare fa els deures amb mi perquè jo no puc sol”, i els pares passen els anys pensant “sort que m’hi poso perquè el meu fill no tenia apuntat que demà té examen”. És a dir, volem que els nostres fills i fills siguin autònoms però actuem just a l’inrevés de com ho hauríem de fer.

 “Hem de córrer el risc que algun dia el nen no faci els deures, no tingui una bona nota en un treball, o que suspengui un examen. No passa res.


Què passa, doncs, amb els grups de WhatsApp de pares i mares, que s’han convertit en pures agendes vives dels deures i activitats curriculars de les criatures? Certament són una eina que pot ser molt útil, però pot ser molt contraproduent per l’autonomia dels fills/es. Si el fill/a es deixa els deures o no sap què ha d’estudiar, cal evitar demanar a través del WhatsApp el que es necessita. L’infant ha d’aprendre a no oblidar-se d’apuntar la feina a l’agenda.

Si la criatura necessita un professor de matemàtiques o ajuda puntual, els hem d’ajudar, però no com a sistema. 

Fomentem l’autonomia, la responsabilitat, l’organització... fent acompanyament, evitant fer tot el que han de fer per ells mateixos. Hem d’ajudar a créixer als fills/es amb autonomia.

La CAD
(Comissió d’Atenció a la Diversitat)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada