Per què no hauries de
fer els deures amb els fills
Adaptació de l’article de:
És positiu estar a sobre dels nens i nenes, a l’hora de fer els
deures? Cal repassar amb ells les matemàtiques o l’anglès, abans de cada
examen? Els estudis diuen que no. Més aviat al contrari: els alumnes amb famílies que s’impliquen directament a
l’hora de fer els deures són menys autònoms. No s’ha de confondre el fet d’aclarir algun dubte amb
el fet de seure al seu costat per fer tota la feina.
Els estils de pares i mares més controladors “tenen a veure amb
el fet de restar responsabilitat als estudiants. Com més controladors són els
pares i les mares menys autònoms i responsables són els nens/es
El problema és que, sense adonar-se’n, els progenitors canvien
d’objectiu. “Tenen com a objectiu que els fills facin els deures sols i se’n
responsabilitzin. Amb aquest objectiu, es posen en marxa, el nen no té ni idea
d’organitzar-se i estudiar, i els pares i mares es posen al seu costat i els
ajuden. Però en comptes de fer-ho com un aprenentatge (ensenyar-los
a estudiar, com organitzar, com portar l’agenda) perquè els nens siguin
autònoms, es converteix en una ajuda que no té fi, una
ajuda que es perpetua en el temps i és una ajuda que no ajuda”.
Quant temps ha de durar l’ajuda? “Podria durar un curs o dos, durant la primària.
D’aquesta manera, segons les especialistes, l’infant o
adolescent creix pensant “sort que la meva mare fa
els deures amb mi perquè jo no puc sol”, i els pares passen els
anys pensant “sort que m’hi poso perquè el meu fill no
tenia apuntat que demà té examen”. És a dir, volem que els
nostres fills i fills siguin autònoms però actuem just a l’inrevés de com ho
hauríem de fer.
“Hem de córrer el risc que algun dia el nen no
faci els deures, no tingui una bona nota en un treball, o que suspengui un
examen. No passa res.
Què passa, doncs, amb els grups
de WhatsApp de pares i mares, que s’han convertit en
pures agendes vives dels deures i activitats curriculars de les criatures? Certament
són una eina que pot ser molt útil, però pot ser molt contraproduent per l’autonomia
dels fills/es. Si el fill/a es deixa els deures o no sap què ha d’estudiar, cal
evitar demanar a través del WhatsApp el que es necessita. L’infant ha d’aprendre
a no oblidar-se d’apuntar la feina a l’agenda.
Si la criatura necessita un professor de matemàtiques o ajuda
puntual, els hem d’ajudar, però no com a sistema.
Fomentem l’autonomia, la
responsabilitat, l’organització... fent acompanyament, evitant fer tot el que
han de fer per ells mateixos. Hem d’ajudar a créixer als fills/es amb
autonomia.
La CAD
(Comissió d’Atenció a la Diversitat)
