MAGDA MINGUET

18/11/2018

5 coses que has de saber si els teus fills juguen al Fortnite

Dos dels meus fills juguen a Fortnite i m'he hagut d'espavilar per aprendre de què va aquest joc de moda. Tot i que m'ha suposat una mandra infinita endinsar-me en el món dels gamers, crec que he d'estar al dia per saber a què juguen i amb qui juguen.  De fet també em costa llevar-me a les nits a donar el Dalsy i també em fa un pal que no vegis preguntar-los les lliçons de l'escola sobre la fotosíntesi. Però ho faig per ells, no? doncs això.

D'entrada dir-vos que el Fortnite a casa nostra ha estat un drama. Discussions entre germans per a veure a qui li toca jugar. I després, quan juguen, a nosaltres ens donen l'eterna resposta: un moment que acaba la partida. Baixeu a sopar: un moment. Els deures: un moment. Vigileu el germà: un moment. 

Fins que un dia, en un atac de responsabilitat i de bons pares, vam tallar el cable de la Play. A trossos. Petitets. Mort el cable, s'ha acabat la ràbia. Per les vacances de Nadal ens tornarem a plantejar si el Fortnite torna a casa nostra o es queda a la pantalla pels segles dels segles. No sé si vosaltres teniu fills en edat de jugar-hi (suposo que sí, si ho esteu llegint) però aquestes són les 5 coses que he après i segur que us poden ajudar:

- Fortnite és un joc de batalla però sembla menys perillós que altres jocs d'aquest estil perquè els personatges tenen aspecte de còmic i no hi ha escenes de sang i fetge. Per aquest motiu té una aparença inofensiva però l'objectiu és igual de cruent que en els jocs de guerra: hi ha 100 jugadors al camp de batalla i només en pot quedar un. És molt fàcil aprendre a jugar-hi i això fa que nens petits ja hi juguin (8 anys).

- A les partides hi ha interacció amb altres jugadors (que poden ser desconeguts, i sovint ho són). Poden fer "duos", esquadrons... i aquí ve el perill: els jugadors amb qui estan jugant poden ser els companys de classe, o no.  A més el xat de text ni tan sols es pot bloquejar, qualsevol pot començar una conversa.

- Crea una gran addicció. Això es deu a que estan connectats amb un grup d'amics i no poden deixar el seu esquadró a mitges. Volen fer un bon paper i per tant no poden parar quan els ho demanem. Si el grup hi passa moltes hores, els nostres fills també hi volen ser molta estona i això fa que estiguin hiperconnectats. En comptes de quedar per berenar, queden per jugar. I quan no juguen s'enganxen a veure vídeos de youtubers que hi juguen.

- Pot ser una font d'estafa. Tot i que el joc és gratuït hi ha l'opció de comprar màscares o accedir a nivells de pagament. Els vostres fills us diran que volen un "passi de batalla" que val 5 euros. Cada vegada volen tenir més equipament perquè com diu el meu fill: a Fortnite és important anar ben vestit. Si compren en plataformes no oficials, el risc d'estafa és altíssim.

- Hi ha molts perfils falsos. Molts perfils saben que la manera més fàcil de contactar amb nois joves és a través de Fortnite. Hem de vigilar molt no, moltíssim. I el de sempre: absolutament prohibit quedar o donar informació personal a desconeguts. Ni per jugar ni per res. Com ho fem a la vida real, doncs també a la virtual.

Potser pensareu que jugant tampoc fan res dolent. I teniu raó. Però el problema és que tampoc fan res de bo, hi passen masses hores i en comptes de fer un bon ús del joc, els meus fills en feien un abús.

Per tant de moment deixarem la Play sense cable, perquè no sabeu que a gust ens vam quedar quan vam agafar les estisores i el vam tallar a trossos. Petitets.

Article del blog CRIATURES.ARA

Esperem que sigui del vostre interès.

LA CAD

(Comissió d’atenció a la diversitat)