EL SILENCI EN LES NOSTRES LLARS

(Article escrit pel Dr. Luís Rojas Marcos, psiquiatre)

Adaptació de l’article: LA CAD de l’escola.

El Dr. Ovidi (neuròleg pediàtric) alerta sobre el trist silenci que s’està desenvolupant a les llars actuals, que reverteix sobre les nostres joies: els fills. En els darrers 15 anys, els investigadors, ens regalen estadístiques cada cop més preocupants sobre l’augment agut i constant de la malaltia mental infantil.

Què està passant i que estem fent malament?

Els infants d’avui estan sobre-estimulats i sobre-regalats d’objectes materials, però estan privats de:

Ø  Pares emocionalment disponibles.

Ø  Límits clarament definits.

Ø  Responsabilitats.

Ø  Nutrició equilibrada i son adequat.

Ø  Moviment en general i a l’aire lliure.

Ø  Joc creatiu, interacció social, oportunitats de joc no estructurades i espais pel l’avorriment.

En canvi, en els darrers anys, als infants, se’ls ha omplert de:

Ø  Pares distrets digitalment.

Ø  Pares permissius que deixen que els/les nens/es “governin el món” i siguin qui posin les regles.

Ø  Un sentit de dret, de mereixeu tot sense guanyar-ho o ser responsable d’obtenir-ho.

Ø  Son inadequat i nutrició desequilibrada.

Ø  Vida sedentària.

Ø  Estimulació sense fi, mainaderes tecnològiques, gratificació instantània i absència de moments avorrits.

Què fer?

Si volem que els nostres fills siguin individus feliços i saludables, hem de despertar i tornar al que és bàsic:

Ø  Establir límits. Els fills es sentiran més segurs si saben que els pares tenen el control del timó.

Ø  Oferir als infants un estil de vida equilibrat ple del que NECESSITEN, no només del que VOLEN. No s’ha de tenir por a dir “NO”.

Ø  Proporcionar aliments nutritius.

Ø  Passar temps a l’aire lliure caminant, anant en bicicleta, passejant, observant l’entorn...

Ø  Gaudir d’un sopar familiar diàriament sense telèfons intel·ligents o tecnologia que els distregui.

Ø  Jugar a jocs de taula.

Ø  Involucrar els fills/es en les tasques de la llar d’acord amb la seva edat (plegar roba, endreçar joguines, guardar la compra, parar la taula, donar de menjar al gos...).

Ø  Implementar una rutina del son, assegurar que els infants dormen lo suficient.

Ø  Ensenyar responsabilitat i independència, és a dir, no sobreprotegir en accés davant un error, equivocació o frustració. Equivocar-se ajuda a superar reptes.

Ø  Evitar carregar amb les motxilles dels nostres fills/es. Si un dia, s’ha deixat algun treball, llibre, esmorzar... a casa no dur-lo a l’escola. Hem d’educar la responsabilitat.

Ø  Ensenyar a esperar i a retardar la gratificació.

Ø  Proporcionar oportunitats per l’avorriment. L’avorriment és el moment en què es desperta la creativitat.

Ø  Evitar l’ús de la tecnologia durant els menjars, els automòbils, restaurants... emprar aquests moments per a socialitzar-nos.

Ø  Estar emocionalment disponible per a connectar amb els infants i ensenyar auto-regulació i habilitats socials.

Ø  Educar en saludar,  a prendre el torn, a compartir sense quedar-se amb res, a donar les gràcies i dir si us plau, a reconèixer l’error i disculpar-se ( no els obligui), hem de ser models de tots els valors que inculquem.

Ø  Connectar emocionalment – SOMRIURE, ABRAÇAR, FER PETONS, FER PESSIGOLLES, LLEGIR, BALLAR, SALTAR, JUGAR, GATEJAR...