Article adaptat de la Cristina Gutiérrez (educadora emocional i
directora de La Granja) , autora de Crecer con valentía, en el que
ens explica fórmules per fomentar
una bona relació en la família.
Els pares han de practicar la comunicació positiva amb
els seus fills/es. Així ho consideren els especialistes en relacions familiars
perquè els avenços en neurociència i educació emocional demostren que és molt
eficaç i millora la sensació de benestar dels fills/es.
Aquest tipus de comunicació
és fàcil, divertida i funcional, i la família ha d’intentar de posar-la en
pràctica perquè, tot i que en al principi s’ha d’estar més al cas del que es
diu i com es diu, de seguida aquesta forma de transmetre als fills/es flueix
sola, sobretot perquè els efectes
positius són tan immediats que
mereix la pena provar-ho. Es tracta doncs, d’aprendre a comunicar-se amb els
seus fills i filles d’una manera nova.
Quan un fill/a se sent
malament a casa o a l’escola, n’hi ha prou de dir-li les coses d’una altra
manera per tal que canviï la seva percepció. Si se li parla amb un llenguatge
positiu la seva percepció cap a si mateix i cap al seu entorn immediat millora,
se sent menys amenaçat, més segur i
tranquil, serà menys susceptible, tindrà
més capacitat per resoldre problemes, per concentrar-se i treure millors
qualificacions..., enlloc de sentir preocupació, ansietat, tristesa, o estat
d’alerta. La por paralitza, no deixa avançar ni afrontar les coses amb
valentia, per això no és el mateix dir-los-hi
“no vull que suspenguis” a “vull que aprovis”. La percepció del missatge sona molt diferent, encara que l’objectiu
final sigui el mateix.
Estratègies:
-
Evitar en la mesura del possible el “has
de”, per “m’agradaria”. Als
adolescents els agrada que, de tant en tant, se’ls doni marge, per això, sona
diferent “m’agradaria que baixessis les
escombraries” a “has de baixar les
escombraries”.
-
També és convenient canviar paraules com “mai” o “sempre”, són molt categòriques, sobretot si la persona que
escolta està susceptible. L’alternativa és “moltes
vegades”, “habitualment” o “a vegades”. No és el mateix dir “mai reculls la taula” a “moltes vegades
deixes la taula per recollir.
-
Canviar el “he de fer” per “vull
fer”. Quan el/la fill/a diu “he de fer els deures” i els preguntem “has de fer els deures o vols fer els
deures?” Somriurà i dirà... “d’acoooord...vull
fer els deures”.
-
La fórmula estratègica “tot i que +
com m’he sentit + alguna cosa positiva de la persona”, és molt escaient
quan s’ha de mantenir una conversa incòmoda (per mal comportament o conflicte).
Exemple: “tot i que avui m’has
mentit perquè no és cert que hagis anat al cinema amb les amigues, tot i que m’he sentit trista i decebuda
perquè crec que m’agradaria que fossis prou valenta per dir-me el què anaves a
fer, vull que sàpigues que t’estimo i
que m’alegres el dia amb
aquell petó que em dones tan fort cada matí.
-
Pel que fa a la comunicació assertiva: “quan
passa X, em sento Y, perquè succeeix Z, per tant, necessito i et demano V.
Exemple: “quan obro la nevera i veig les carmanyoles obertes, m’enfado perquè
el menjar s’asseca. Necessito i et
demano per favor que les tanquis així no hauré de llençar el menjar”.
-
Diferenciar entre opinió i
un fet també és fonamental. “Si la teva filla et diu “em tenen mania i no em volen convidar a la
festa”, pregunta, “això és un fet o una opinió?”.
ANIMEU-VOS A UTILITZAR LA
COMUNICACIÓ POSITIVA!!!
ABRACEM-NOS SOVINT!!
Bona Pasqua.
La CAD (Comissió d’Atenció
a la Diversitat)
